was successfully added to your cart.

L’Ajuntament de Barcelona persegueix els locals d’oci que oculten actituds discriminatòries per impedir que entrin alguns col·lectius

Clement Johnson té 32 anys, va néixer a Nigèria però porta 14 a Barcelona, on treballa en una botiga de lloguer de bicicletes. Johnson ha viscut en la seva pell el que “a tots els africans” li ha passat una i altra vegada a la capital catalana. “M’han prohibit desenes de vegades entrar en algun local o bar. Posaven mil excuses però la realitat és que no em deixaven entrar per ser negre “, protesta. Al principi evitava problemes i, davant la negativa, optava per anar-se’n. Ara, però, ha canviat la seva actitud. “Si no em deixen entrar dic a la Guàrdia Urbana. Els vigilants d’un local no tenen dret a dir qui entra i qui no “, aclareix.

El reglament d’espectacles públics i activitats recreatives és clar: “L’exercici del dret d’admissió no pot comportar en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal “. Des 2014 fins avui SOS Racisme ha rebut 28 denúncies per aquest tipus de situacions. L’entitat admet que les investigacions acaben al carreró sense sortida que representa la paraula d’un contra la d’un altre.

L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat una batalla contra els establiments que pengen en els seus accessos el tradicional “Reservat el dret d’admissió”. Segons la directora de serveis de Drets de Ciutadania, Aida Guillén, aquest text és arbitrari i per tant no s’ajusta a la normativa. Guillén susotiene que el cartell hauria d’aclarir els supòsits que contempla la norma per al dret d’admissió. És a dir, persones violentes, que provoquin aldarulls, que portin armes o símbols d’incitació a la violència, al racisme oa la xenofòbia, persones que consumeixin drogues o aquelles que estiguin sota els seus efectes.

En els últims tres anys, el consistori barceloní ha rebut entre 10 i 15 denúncies anuals. “Hi ha una infradenuncia però també és cert que les persones que fan el pas i van a l’oficina de no discriminació aporten més d’una queixa”, destaca. Allà, a l’oficina municipal, es recopila tota la informació de cada cas i es lliura a les seus de districte, encarregades de tramitar els diferents expedients. Segons les dades de la pròpia oficina, el 80% dels casos en què s’impedeix l’entrada a un usuari estan relacionats amb una actitud racista mentre que el 20% té a veure amb actituds homòfobes.

La Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (FECALON), per la seva banda, acusa el govern d’Ada Colau d ‘ “estigmatitzar” l’oci nocturn. FECALON matisa, a més, que la normativa actual no obliga a anunciar el dret d’admissió a l’entrada dels establiments.